Com sabreu, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha publicat fa poc la seva nova normativa, una normativa que trenca amb moltes de les regles que teníem ja interioritzades. Tot i que aquesta institució ens permet uns anys per adaptar-nos-hi, convé que anem recordant algunes de les diferències més significatives.
Un dels canvis més trencador ha sigut la supressió de bona part dels accents diacrítics: només en queden quinze i, a més a més, els derivats de paraules amb accent diacrític ja no en portaran. La llista és la següent:
"S’escriu l’accent diacrític
únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes,
món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos"
Podem consultar tots aquests canvis ortogràfics en la versió digital de l'Ortografia Catalana.
A banda dels canvis ortogràfics, també han canviat molts aspectes morfosintàctics: l'ús de per/per a, l'ús de com/com a, el canvi i caiguda de preposició... Tot i que no tenim encara una versió digital de la Gramàtica de la Llengua Catalana, el cap de llengua del diari ARA, Albert Pla, ens en fa cinc cèntims en el seu article "10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica".
Més val que ens hi anem acostumant!
Les preposicions PER i PER A segons la nova Gramàtica de la Llengua Catalana de l'IEC:
ResponElimina— L’ús de les preposicions per i per a. La llengua oral i espontània presenta usos diferenciats segons el parlar: el valencià, el tortosí i el nord-occidental més ponentí distingeixen per i per a, i la resta de parlars usen per. La llengua formal manté la distinció entre per i per a, però les dues s’accepten indistintament i en tots els registres segons el
parlar en certs casos:
a) davant sintagma nominal si indica orientació o intenció (Estudia per / per a metge; § 19.3.5.4a) o opinió o punt de vista (Per / Per a tu, permetre’ls-ho seria un escàndol; Per / Per a l’Església el matrimoni és un sagrament; § 19.3.5.4c) o quan forma part d’un adjunt concessiu (Per / Per a l’edat que té, es conserva molt bé; § 30.3.4b)
b) en les formes lexicalitzades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire (§ 19.3.5.4a) i l’expressió temporal per / per a sempre (§ 19.3.5.4b)
c) en construccions finals d’infinitiu (Ho fa per / per a viure; Serveix per a / per tallar; Ja som prou gent per / per a pintar la tanca; §§ 29.3.3 i 17.3.1b)